… tan lluny
Arxiu de la categoria: Natura
Herbsttage
Der Spiegel des Flusses flimmerte blau, gold und weiß, durch die fast ganz entblätterten Ahorne und Akazien der Straßenalleen wärmte eine milde Oktobersonne herab, der hohe Himmel war wolkenlos hellblau. Es war einer von den stillen, reinen und freundlichen Herbsttagen, an denen alles Schöne des vergangenen Sommers wie eine leidlose, lächende Erinnerung die milde Luft erfüllt, an denen die Kinder die Jahreszeit vergessen und meinen, sie müssen Blumen suchen, und an denen die alten Leute mit sinnenden Augen vom Fenster oder von der Bank vorm Hause in die Lüfte schauen, weil es ihnen scheint, die freundlichen Erinnungen nicht nur des Jahres, sondern ihres ganzen aufgelaufenen Lebens flögen sichtbar durch die klare Bläue.
Unterm Rad, Hermann Hesse
autumn colours II
autumn colours
refrescar-se
algunes vegades apareixen oportunitats per refrescar-se enmig del carrer
per gentilesa de l’ajuntament, dutxes gratuïtes sota el primer sol del matí
free time
de nou, aquí!
després d’uns quants dies abandonat per causes majors, aquest bloc torna a estar més viu que mai!
l’estiuet de Sant Martí ens porta aquest temps tan agradable per poder gaudir del sol de la tardor sense pelar-nos de fred. a fora els colors de les fulles dels arbres donen la calidesa necessària a l’ambient: els vermells, els ocres, els grocs… s’apoderen dels nostres carrers. el vent fa caure les fulles seques, teixeix mantells multicolors sobre voreres i jardins, ens fa arribar sons fa temps oblidats…
toca gaudir de la tardor!
utopía
para un hombre, es mejor intentar ser a la vez poeta y naturalista que ser demasiado naturalista y pasar por alto la belleza de las cosas, o demasiado poeta y no entenderlas o no poder ver siquiera las bellezas escondidas que sólo se revelan tras una observación atenta
W. N. P. Barbeillon, El diario de un hombre decepcionado, 2003 (1919)
racons I
aquest és un dels meus racons preferits de la ciutat. no té res d’especial, un grup de pins que han quedat com a record del que devia ser el Vallès fa molt de temps, abans de tota aquesta especulació urbanística que ha acabat amb el nostre paisatge.
es troben encaixonats en una rotonda a prop de casa i a l’estiu aquesta zona ombrívola es converteix en un petit paradís.
em recorden per què durant la República a aquesta ciutat n’hi deien ‘Pins del Vallès’
o blanc o negre
hi ha dies que ho veus tot blanc, hi ha dies que ho veus tot negre. no hi ha terme intermig. les variables són diverses. el gran Josep Pla en l’entrevista que li va fer en Soler Serrano el 1976 a RTVE afirmava que la meteorologia és un factor determinant en la forma de ser de les persones, la forma de comportar-se. un dia gris, plujós, amb baixa pressió atmosfèrica, et pot fer la persona més desgraciada del món; i a la inversa. jo afegiria també la posició de la lluna. factors atmosfèrics, factors astronòmics,… però no resultava que ens havíem convertit en éssers totalment independents d’aquesta relació amb la Natura? que la ciutat és un món creat artificialment on els al·lèrgics a tot el que recordi a aire pur i muntanya hi han creat els seus refugis?
necessitat de sentir sota els peus la fina sorra de la platja. de tancar els ulls i deixar que ens embolcallin els rajos del sol en un matí de tardor. de sentir sobre la pell les fines gotes d’aigua freda. d’olorar la terra humida després d’una tempesta
f@ulenzen... 